El còmic a l’aula?

Vaig ser un gran fan del còmic i me’n vaig anar allunyant amb els anys: el preu, la reiteració, la irrupció del manga, la manca d’espai i un llarg etcètera, del que que no en dec ser conscient del tot. Però darrerament hi he tornat a trobar interès i aquí comença aquesta història.

He anat al 28è saló del còmic, i mentre faig cua amb la meva filla, que ara fa 1r d’ESO, per a que en Miquel Fuster ens signi un exemplar del còmic “15 años en la calle”, me n’adono que se l’està llegint. Callo i la deixo seguir, passada una estoneta, quan ja pot haver vist una mica de que va tot plegat, miro de treure’n  alguna cosa…

Jo: T’agrada?
J: Si, però aquest dibuix és estrany… Saps que és el que més m’ha cridat l’atenció?
Jo: Què?
J: Quan diu que la cosa que li feia més mal era quan el mirava un nen

I desprès el silenci.

Jo: Estaria bé que a l’escola us fessin llegir còmics per treballar temes de les diferents assignatures. Potser molts nens que ara no atenen a classe hi posarien més atenció.
J: Potser que si… però es que són molt cars.
Jo: D’acord, però si s’utilitzessin a l’aula en vendrien molts més i podrien vendre’ls més barats
J: Es veritat i segur que tots ens “enterariem” molt més de les coses. L’any passat ens van fer llegir Gustavo Adolfo Bécquer i cap de nosaltres va entendre res….

Ostres! I què li dic jo ara?

Hi porto uns dies donant voltes als còmics que es podrien utilitzar a diferents matèries.  Només  citaré els que he llegit i deixaré de banda els que tenen com a objectiu la història, per exemple la Història en historieta de Catalunya de Tisner amb moments memorables, com la vinyeta sobre els 40 anys de franquisme o quan afirma una cosa així com Quanta raó té en Raimon quan canta ‘la vida ens dona pene’ O el Nosaltres els catalans on no puc deixar de veure al Super López amb barretina. I que voleu…

Diu el currículum de secundària:

Ciències socials, geografia i història



” La matèria de ciències socials, geografia i història a l’educació secundària obligatòria té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements científics i les habilitats per ubicar-se en el món, per esbrinar els orígens i les causes dels problemes socials actuals i per integrar-se en la societat, com a persona individual i com a membre d’un col·lectiu.”

” En relació amb l’equilibri d’escales temporals, cal posar èmfasi en la història més recent (segles XX i XXI), atès que és la que dóna significat a les problemàtiques actuals. És convenient que en qualsevol situació geogràfica i social es compari el passat i el present, buscant les arrels històriques dels problemes. El tractament dels continguts i de les situacions que se seleccionin per desenvolupar-lo ha de representar de forma equilibrada la diversitat social, inclosa la de gènere, i la presència de minories ètniques i culturals”.

ESO 4t curs.

” Identificació dels elements bàsics de l’ordre polític i social de la primera meitat del segle XX, incidint en les lluites socials i els conflictes bèl·lics. Caracterització d’aspectes relatius a la situació històrica de Catalunya i Espanya, en especial, durant la II República i la Guerra Civil.

 

Maus. Art Spigelman

Maus, Art Spiegelman. Holocaust, genocidi, segona guerra mundial, camps de concentració, holocaust.

Si és la primera història que es llegeix sobre l’holocaust no es notarà, però si se n’han llegit unes quantes s’observarà que el protagonista-pare té una personalitat poc ajustada al que descriuen altres escriptors, vegis Primo Levi, Francess Boix, Imre Kertész, Joaquim Amat-Pinella, Neus Català i tans altres, es tracta de l’egoisme que arrossega i de l’èmfasi que en fa contínuament com a justificació de la seva supervivència. Enlloc he llegit res semblant i sempre s’ha destacat més la solidaritat que una altra cosa. Res més que una curiositat













Sangre Armenia

Sangre Armenia.




Sangre Armenia, Guy Vidal i Florenci Clavé.
Genocidi, Turquia, Armenia

Mmmm! Gran incoherència la meva! A la primera quasi em centro en un còmic purament històric i a la segona hi caic de quatre grapes. Però el comic té un aire demodé i passat de moda que no podia deixar de banda. Reflecteix un fet puntual, molt concret, representatiu del tarannnà turc de l’epoca. No he pogut evitar recordar el llibre Sota el jou d’Ivan Vazov que vaig llegir, en versió castellana,  ja fa uns anys.

Bé, que no el recomanaria com a còmic a ningú que no volguès fer un revival del còmic europeu de principi dels 80 del SXX. O potser a algun nostàlgic.











Palestina. Joe Sacco











Palestina. Joe Sacco. Palestina, Israel.






Gorazde. Joe Sacco.

Gorazde. Joe Sacco. Serbia, Bosnia, balcans, Sarajevo

Segurament el millor retrat de la guerra de Bòsnia que he llegit mai, des del seu inici amb el trencament dels amics per qüestions ètniques a la por i l’assassinat indiscriminat

ESO 2n curs. Història i cultura de les religions



” Les grans religions monoteistes: judaisme, cristianisme i islam”

“  Caracterització de la religió jueva, el moment històric en què va aparèixer, el seu cos doctrinal, les pràctiques religioses i la moral.
Lectura i anàlisi d’alguns textos sagrats, pregàries i narracions de la Bíblia jueva i reconeixement dels espais i símbols religiosos del judaisme.

ESO 3r curs. Història i cultura de les religions

” Classificació de les religions (politeisme, monoteisme i religions sense déu).


” Identificació i interpretació dels mitjans a través dels quals s’expressen les religions (textos i espais sagrats, rituals, símbols, pregàries, codis morals, vida després de la mort).

Genesis. Robert Crumb
Genesis, Robert Crumb. Religió, creació, monoteisme

Em comentava un amic expert en el tema la desconfiança que li va  inspirar quan li van regalar – em vaig estalviar comentar-li res sobre el Crumb més underground que llegia els anys 80 – i de la gran sorpresa que va tenir en llegir-lo. D’una fidelitat extrema em va dir. I jo vaig haver-li de reconèixer que desprès de poques pàgines ja m’havia perdut en un mar de fills, pares, avis i rebesavis tan sols apte per experts. Tan sols els dibuixos i les escenes sexuals recorden al vell Crumb.

ESO 4rt curs. Educació eticocívica



” Reflexió sobre les transformacions i desequilibris socials i econòmics que hi ha en el món actual, analitzant les seves implicacions en el món laboral de l’entorn, així com les seves relacions dins un món globalitzat. Interpretació de les conseqüències socials de la globalització de l’economia.”






15 años en la calle. Miquel Fuster

15 años en la calle, Miquel Fuster. Sense sostre, exclusió social, Barcelona

ESO 2n curs. Ciències socials, geografia i història



” Anàlisi de les formes de vida i de la confluència de cultures (cristians, musulmans i jueus) en les ciutats de la península Ibèrica”

ESO 2n curs. Història i cultura de les religions

” Reconeixement de la influència dels monoteismes jueu, cristià i islàmic sobre l’art, la música, la societat, la moral i les concepcions del món, al llarg del temps i en l’actualitat.”

ESO 4t curs. Llengua i literatura catalana

” Coneixement d’obres i autors i autores de literatura universal més significatius en el temps, a partir de fragments comentats, visionament de materials audiovisuals o vídeos, assistència a representacions teatrals, recitació de poesies, audicions de poemes musicats. Relació amb altres arts com arquitectura o pintura.”

” Contextualització dels textos literaris treballats: obres, autors/es i períodes més representatius de la literatura catalana…

Ramon Llull. La controversia jueva. Eduard Torrent

Ramon Llull, Eduard Torrents. Filosofia, història

La feina feta per l’Eduard és excepcional, des de la recreació d’edificis i estris domèstics varis, a les converses i el desgrà d’un personatge dels més complexos i intel·ligents que han viscut mai a Catalunya. Fer d’un referent europeu de la filosofia, un còmic amb rerefons de novel·la negra inclòs és mereix tots els meus respectes i les més sinceres felicitacions.

ESO 2n curs. Ciències socials, geografia i història



” Identificació dels trets bàsics de la societat, l’economia i els poders polítics a l’Europa feudal, incidint en els elements referits a la desigualtat legal dels estaments socials. Localització espacial i temporal de les diverses unitats polítiques que van coexistir en la península Ibèrica durant l’edat mitjana i anàlisi dels diferents grups socials.

” Identificació dels trets bàsics del procés de formació dels comtats catalans fins a la consolidació de la Corona catalanoaragonesa. Caracterització de les principals institucions catalanes, establint relacions amb algunes institucions actuals.

“Reconeixement dels elements bàsics de l’evolució històrica de Catalunya dins la monarquia hispànica, analitzant les causes i les conseqüències d’alguns conflictes polítics i socials. Caracterització  d’elements de canvi i continuïtat en la Catalunya del segle XVIII.

Guifre 897. Oriol GarciaCorpus 1640. . Oriol Garcia!714. Oriol GarciaGuifré 897, Corpus 1640, 1714. Oriol Garcia. Història de Catalunya

ESO 4t curs. Ciències socials, geografia i història



” Identificació dels elements bàsics de l’ordre polític i social de la primera meitat del segle XX, incidint en les lluites socials i els conflictes bèl·lics. Caracterització d’aspectes relatius a la situació històrica de Catalunya i Espanya, en especial, durant la II República i la Guerra Civil.”

” Comparació dels sistemes totalitaris del segle XX, caracteritzant specialment l’evolució del franquisme a Catalunya i Espanya.”

Paracuellos. Serie de Carlos Gimenez sobre els orfanats de postguerra civil espanyola

Paracuellos. Carlos Gimenez. Post-guerra civil, internat, orfandat, fam, castic, franquisme

Crec que n’he arribat a llegir quatre que desprès es van fusionar en “obres completes” i altres martingales per revendre el ja venut. El primer dels volums va ser tota una patacada. A la resta ja s’havia perdut la frescor inicial, tot i així és extremadament recomanable.

ESO 4t curs. Ciències socials, geografia i història



” Valoració de la transició cap a la democràcia a Catalunya i Espanya a partir de l’anàlisi del paper dels homes i les dones com a subjectes dels canvis històrics, individualment i col·lectiva. Anàlisi dels reptes de la democràcia a l’actualitat.

inicialment en format de trilogia Espanya Una... Espanya grande... Espanya libre... Sobre els primers anys del postfranquisme. Carlos Gimenez

España una, grande y libre. Carlos Gimenez. Democràcia, pot-franquisme, transició.

Jo diria que les històries, de no més d’un o dos fulls,  han quedat una mica desfasades, moltes poden no entendre’s sinó s’ha viscut l’època o s’hi està molt interessat. A mode d’exemple – i acceptant que el teatre de la memòria em pot enredar- un avi fa cua amb una papereta per votar, recorda la guerra on hi participà com a soldat republicà, l’exil·li, la resistència, finalment deixa el vot en una urna i reflexiona: M’ha semblat poc

A un altre nivell

ESO 4t curs. Matemàtiques



” Utilitzar models geomètrics per facilitar la comprensió de conceptes i propietats d’altres blocs de les matemàtiques (per exemple, numèrics i algèbrics) i per a la resolució de problemes en contextos d’altres disciplines com l’art i l’arquitectura.”

ESO 4t curs. Educació visual i plàstica (optativa)

” Utilitzar models geomètrics per facilitar la comprensió de conceptes i propietats d’altres blocs de les matemàtiques (per exemple, numèrics i algèbrics) i per a la resolució de problemes en contextos d’altres disciplines com l’art i l’arquitectura.

Brusel. Shuiten

Brusel,Shuiten. Arquitectura, urbanisme

Tan sols per mirar, imaginar, gaudir-lo amb lentitud i, si s’és una mica artista, utilitzar-lo com a base de futures creacions personals. Jo, que en soc negat, em quedo amb les quatre primeres paraules.

La casa daurada de Samarkanda. Hugo Pratt

El Corto Maltés a La casa daurada de Samarkanda, Hugo Prat.

Per treballar l’entrada de Turquia al SXX i algun sobre la guerra russo japonesa on apareix, per primera vegada crec, en Rasputin. Hugo Pratt. El recomanaria abans que la Sangre Armènia

Los pasajeros del viento. BurgeonIsa, pasajeros del viento, François Burgeon en concret pel detallisme com descriu els vaixells del Segle XVII i la vida quotidiana que s’hi desenvolupava

Leave a Reply

 

 

 

You can use these HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>